COMIAT PER L'OLAF
RECORDS
Avui
em sento com si fos la missatgera d’un món de records. Records que venen barrejats
amb un grapat de tristor i d’impotència. No són records meus, son moments,
vivències dels altres. D’aquells que sempre te han estimat malgrat la distancia
física i la que dona el temps i els anys.
Jo
també tinc un bon grapat de records en los que tu apareixes, primer amb el teu
cabell fosc i la teva cara de nen entremaliat. Més tard son imatges de la teva
adolescència, quan ajudaves al teu germà gran com un jove paleta a arreglar el
pis de la Pia Almoina. Amb els anys vam venir les converses criminològiques...
Avui
hem estat remuguen el cistell de les vivències, de tots aquells moments on tu
apareixes. Crec que és bo, que aquells que us aneu per sempre, tingueu pressent
que ho feu amb un bon grapat de coses bones i que de aquestes coses en deixeu,
ni que sigui un polsim, dins nostre, perquè tu puguis continuar aquí amb
nosaltres. També hi ha un motiu molt especial que em fa escriure´t tot això ara
que no hi ets, o que potser hi ets amb una altra forma. I aquest motiu està a
la mirada del teu fill: l’Arnau, que és quasi quasi la teva mirada. Crec que
tant el teu fill com l’Eva, la teva companya de vida tenen dret a tenir de tu
aquestes coses que guarden molt dins seu, aquells que tant te han estimat.
Per
a l’Engràcia, vas arribar com una joguina desitjada, el més petit quan es
pensava que no tindria més germans. La teva germana treu del cistell a l’Olaf
petit, a aquell a qui li agradava
matinar i que feia tot el possible perquè els altres s’aixequessin. El nen que
a primera hora del mati recollia les sabates de cada membre de la família i les
llençava sobre cada un dels seus propietaris.
--Aixequeu-vos
que ja és tard!!!
Aquesta
teva germana va ser la teva cuidadora, en uns anys en el que les nenes col·laboraven
a les cases en la cura dels més petits.
De
l’Agustí recullo les vegades que et portava pujat a la seva moto conduït a tot
drap i provocant en tu algun ensurt. El pobre Agustí no sabia que portava
darrera a un nen que en futur estava destinat a corregir entremaliadures com las
seves.
D’en
Josep, el germà gran, deixo anar les tardes en las que tu, un menut de dotze
anys, aprenies a conduir, en lloc segur això si perquè ja saps com és el teu
germà de responsable. I els dies en els que et retardaves per tornar a casa, i
el sortia tot preocupat a buscar-te.
Tots
plegats han trobat en el cistell la teva seguretat, i que des de molt petit
tenies molt clar el que volies. Que eres molt bo en els estudis i molt bon amic
dels teus amics. En mig de totes les coses bones hi ha per sempre l’amor de
tres germans grans per a qui vas ser molt més que la seva joguina. Tres germans
que seguiran pensant en tu fins a la fi del seu temps.
Gracies Olaf per la teva estada aquí, i per l’immens regal que deixes darrera teu. L’Arnau, el teu fill és un encant de persona. Pots estar orgullós, ho has fet molt bé!
Olaf Beltrà, heroi anònim dels Mossos i compromès amb la causa del país
No hay comentarios:
Publicar un comentario