Páginas

miércoles, 10 de octubre de 2018

EL FINAL DEL VERANO.........Y LOS RELATOS VAN LLEGANDO........




















                         DOROTEA
                     FABIAN MADRID















EL FINAL DEL VERANO

La fiesta de la sal es el pitonazo de salida del verano, pero para Xima que ha vivido su infancia entre tradiciones es mucho más. Sabe que de forma inexorable cada día habrán menos turistas paseando por L’Escala[i] y que pocos restaurantes se mantendrán abiertos, cada verano es lo mismo: la avalancha de turistas que comenzaban su peregrinar a principios de junio y que a mediados de septiembre van desapareciendo.
Xima, sabe que su nombre proviene de Ibiza y que fue un antepasado suyo, antiguo trabajador en las salinas de aquella isla quien un día embarco hacia la península instalándose en l’Escala, así fue como cambió la sal de las salinas por el oficio de salador de anchoas.
Xima continúa la tradición de saladora, la unión con anchoas y sal es algo que muchos escálenses llevan en la sangre: o son pescadores de anchoas o san saladores. A la familia de Xima le toco esta bendición de la que casi todos se sienten orgullosos.
Xima baja a la playa del pueblo, la que conoce casi desde que abrió por primera vez sus ojos, la misma en la que se rebozaba en la arena,  en la que se apilonaban las barcas. Ha visto infinidad de fotos ya que ella es demasiado joven y ese tiempo no llego a vivirlo. En la playa apenas cinco personas paseando es día de tramontana, y si en algún lugar se siente su fuerza es en l’Escala.
Le gustan esos días de quietud en los que solo en viento se hace sentir, su pelo al aire, sus pies descalzos, su falda luchando contra el viento.
Son esos días de final del verano en los que una inmensa sensación de pertenencia la embarga, van marchando los olores de cremas y otros potingues y la playa huele a sal. La misma que Xima roza apenas con su lengua intentando humedecer sus labios, la que envuelve su piel, sus cabellos y sus ropas, ahora realmente la playa vuelve a ser suya.





[i] Pueblo de la Costa Brava que aún ahora mantiene tradiciones ancestrales

* Todas las fotografias son sacadas de internet y muestran diferentes momentos de la Fiesta de la Sal en L'Escala.

Llegada de las barcas de sal.

Descargando los sacos de sal.

Salando las anchoas.

Zurciendo las redes

Danzas en la playa

Panoramica de noche

Preparando el baile del dragón.

Baile del dragon

viernes, 5 de octubre de 2018

EN LLUC FA 18 ANYS!!!!

Tants anys per a tu i tan pocs per a mi que sembla impossible, tantes coses viscudes junts, tan compartit.....Va ser un mati de començament d’octubre, la Becky (la teva mare) encara era quasi una nena per a mi, doncs com dic la que havia de ser la teva mare es va presentar a casa amb aquells dolors que avisen que ja arriba la criatura, però vas ser lent, com moltes vegades sols fer et vas prendre el teu temps per néixer i clar com que t’ho vas prendre amb tranquil·litat, o potser és que encara no volies veure el mon (amb ho calentó que es deu estar allà dins, no creguis que et compren.....) doncs com et deia (com es nota que en faig gran ja perdo el fil fins i tot quan escric...) vas decidir que no volies sortir per la via oficial, o sigui seguint el canal del part i no va haver-hi un altre que obligar-te a sortir, i és que a cabut no hi ha qui et guanyi noi.

Doncs bé entre rebequeries, riures i plors has anat creixent, tan i tan que t’has fet més gran que jo. Hi ha moltes coses que voldria dir-te però ja saps que quan em poso fins i tot puc marejar-te, soc una iaia pesada que t’estima molt i molt. Espero que en aquesta nova etapa d’adult ja (això es suposa que significa ser major d’edat) puguem seguir compartint moltes coses més, que els teus somnis que ara semblen inabastables se’n vagin complint un per un (perquè si es compleixen de cop agafaràs un bon afalagament).


Tinc tantes imatges, tantes converses, tants de riures i moments no tant bons, ja ho saps. De vegades, quan et fotia un dels meus sermons pensava “quina paciència que té aquest noi” , t’estimo perquè sempre m’has escoltat, perquè has estat prop meu en moments feliços i durs. Continua així no deixis de mirar cap endavant, ni de somniar, ni de fer coses, ni de seure i avorrir-te (que això també va bé de tan en tan). Aquesta entrada al blog és part del meu regal, un recorregut per aquest gran regal que és la teva vida junt a nosaltres, ara t’ho torno a dir en plural T’ESTIMEM MOLTISIM !!! FELIÇOS 18 PER MOLTS ANYS!!!

Pasi el que pasi a la teva vida, n'oblidis mai aquesta imatge, els primer ulls que et van mirar amb tot l'amor del mon, les primers braços que et bresolaven, les primeres cançons de bresol te les va donar ella: la teva mare.

El teu pare estava ben cofoi amb tu.

Per a mi vas ser del millor de la meva vida, aquest instant el tinc molt dins meu.

Va haber-hi un temps feliç, on al teu costat tenies al pare I a la mare.

El tiet, quasi un nen a qui el tocava fer el paper d'adult, sempre ha estat al teu costat.

Un pare que ha fet tantes coses amb tu, un pare orgullos amb qui sempre has pogut comtar.

Tu amb un anyet ja eres un gran devorador de gelats.


Diria que va ser el teu primer amic, no creus?

Ho mantinc només amb els millors amics es comparteixen els gelats.....

Quan tot just havies fet dos anys va arrivar l'Unai i et va destronar, una mica només ei!

En Pep el teu avi postis o un dels teus amics?. Be que consti que abans de que tu el rebategeixis tothom li deia Josep.....

Bufant les tres espelmes als braços del tiet....

I aquell estiu tot valent vas agafar un avió i cap a Menorca falta gent....era la primera vegada que et separaves dels pares.

A Son Bou vas veure com s'aclucava el sol....

Va ser l'estiu de la descuberta de cales.....

Però quan va arribar l'hibern l'Unai havia de coneixer la neu.

Els estius son del millor si tens un cosí amb qui jugar, amb quatre anys a l'Escala.

Amb cara de nen responsable, per alguna cosa ets el gran....

Com a mi el mar sempre t'ha tingut enamorat.

Ja dic que no hi ha res millor que un cosi per compartir moments de vida.


Vas cumplir els cinc anys borejat d'amics.

El primer any que vam fer cagar el tió amb la iaia Rocío.

I a l'estiu tornem-hi al mar, aquesta vegada a Cala Fosca Palamos. Ah! se m'oblidava l'Ona havia arrivat quasi un any abans.

Nadal amb l'Unai i l'Ona ja tenies sis anys.

Amb set anys ja eres tant mag com en Harry Potter al menys als ulls dels teus cosins.

Aquell estiu vam anar a una cabanya de fusta a San Pol.

Però quan tenies por qui millor que la mare....

Els meus millos aniversaris han estat amb vosaltres....aquí ja tenies 9 anys.

Amb deu anys havien d'anar a Londres però un volcà ens ho va impedir, però com que teniem un plan B vam anar-hi cap a La Manxa, aquí a las lagunas de Ruidera.

Vas aprendre fins i tot com funcionen els molins de vent, aquells amb qui lluitava Don Quijote....

Quan vas de vacances amb el pare mai t'oblides de mi.....

Aquell aniversari de l'Unai quan es va trencar el peu.....

Quins bons minyons.....a Puigcerdà ja havies fet els once anys.

Ja amb 12 anys.....


Aquell any el tio va ser grandiòs.

M'agrada quan paseixent per Banyoles i més en temps de flors.

Aquell estiu vas tornar a Menorca amb els tiets i els cosins.
Quan vas cumplir els 13!!!

No podia faltar una foto amb la tieta Ruth i millor devant d'uns xurros amb xocolata.

En Peque el teu gat preferit es deixava banyar.

L'ultim aniversari que van celebrar amb la iaia Rocío.


Vam anar a Ceret i Vam menjar unes creppes delicioses i després van anar cap a Cotlliure.Hibern de 2014.

M'havia oblidat de'n Nil, després dánys de ser fill únic per fi tens un germanet.

Un dels teus somnis era coneixer Córdoba, doncs ho vas aconseguir quan encara no havies fet els 15.

Compartint instants a El Rezuelo a la Membrilla de la meva infantesa.

I al 2015 també va neixer l'Iris la teva cosina petita.

El dia que vas cumplir quinze anys.

Exercint de cosi gran....

Amb 16 al cumpleanys de la mare.

No hi ha res millor que una cosina....

Seguint les tradicions, aquest any fent els nuegados.

FELIÇ CUMPLEANYS!!!!!