MOLÍ DEL CANYER: 18 ANYS, PER FI !!!

18 ANYS, PER FI!!!!

Crec que he perdut el compte de les vegades que has deixat anar aquest desig amb tot l’esperit de l’adolescència. DIVUIT ANYS, els desitjats, els que marquen la diferencia entre el ser una joveneta o una dona ja major d'edat. I com tu saps, els desitjos si es desitgen amb tot el cor solen complir-se. Doncs ja veus, aquí els tens, ben embolicats en paper de cel·lofana a punt de ser estrenats, de viure´ls, de gaudir-los, de disfrutar-los. Divuit anys que per a tu son molts i que per a mi se m'han passat com un sospir. Essent conscient de que si ara posessin al meus braços a aquella petita que vas ser, segurament seria menys exigent, me la estimaria tal qual era: vestida de rosa contrastant amb el meu feminisme aferri, demanat unes Lely Kellys quan encara no havia complit els dotze mesos, ploranera fins que les oïdes em fessin mal, creadora d’històries dramàtiques per plorar encara més.... Una nena, nena com tu volies ser i no com jo volia que és el que cal per arribar a ser un esser tan fantàstic com ets.

Doncs això, que de vegades has d'ensopegar fort per comprendre (ho dic per mi que no per tu) algun die et parlaré d'una imatge que va fer que tot entre tu i jo canvies, ja veus que senzill! una imatge va posar davant meu el que no havia sabut veure...

I ara, deixen fer un petit recorregut per l'Ona que anava caminant poc a poc (per a mi ja saps que massa depresa...) cap als divuit desitjats. Amb tot el meu cor, amb tit el meu amor, amb tot!!! (Ah! i prometem que no acabaràs amb un hippy vorellada per un mon de gossos... però sobre tot que mai deixaràs que cap home et maltracti, bé que no et maltracti ningú!

2005 - I vas néixer la matinada del 29 d'agost, i vaig fitxar els meus ulls en tu com si no hi hagués res més al voltant. Veia uns braços que t'aguantaven i fins molta estona després no em vaig assabentar que qui et sostenia amb molt d'amor era en Xabi, el teu pare. Com estava jo de cofoia que vaig creure que era un metge, bé això de que soc molt despistada no és res de nou...

2005 -- Sempre que penso en aquell dia, tinc clar que va ser el dia que vaig veure a la Ruth més guapa, més radiant... símbol de la plenitud i de la felicitat amb tu l'Ona petita al seu costat.

2006 -- Els teus ulls encesos com guspires, miraves el teu primer arbre de Nadal, tot just quatre mesos enrere havies fet el teu primer any.

2006 -- Tio, tio, caga torrons d'avellanes i pinyols... Era un dia especial per tots, ja veus el somriuré d'en Lluc, l'emoció a les cares de l'Unai i d'en Xabi i tu molt atenta sense perdre’t res.

2007 -- El Carnestoltes en que us veu ajuntar en Harry Potter, la Princesa i l'home aranya...

2007-- L'estiu que havies de quedar-te amb nosaltres a la cabana de Sant Pol. No vas voler i se que després et va saber greu i a mi m'hagués agradat tant que fossis!!

2008 --I és que un germà és un germà, per molt que et faci empipar...

2009 -- L'Unai sempre estarà als teus records dels que amb el temps veuràs com els millors anys de la teva vida.

2009 -- Sempre tindré amb mi els aniversaris que et tenia als meus braços...

2010 -- Cinc anys ja! I que n'eras de presumida...

2010 -- Hallowell, carbassa i dos monstres...

2010 -- A Puigcerdà ens va rebre la neu i un pony entremaliat que va mossegar-te fent-se el distret. Les nits eren especials quan prop teu tenies un cosi com en Lluc.