PASSANT EL PONT DE PEDRA

RELATOS - EJERCICIOS PARA L'AULA D'ESCRIPTURA DE GIRONA

PROFESOR: ESTEVE MIRALLES

26 DE SEPTIEMBRE DE 2019
CONSINA: Situarse en el Pont de Pedra de Girona, una camara de seguridad nos observa, tenemos que describirnos.

3- PASSANT EL PONT DE PEDRA

Sempre he cregut que el meu destí és el de ser observadora de la vida. Podria haver estat detectiva privada o biòloga, però guaita tu que encara no sé com he acabat treballant com a guarda de seguretat a una de les oficines de Caixa Bank, tot just al final del carrer de la Rutlla. L’observatori perfecte per veure qui es belluga pel Pont de Pedra, malgrat que la meva tasca principal és estar a l’aguait de les càmeres de seguretat.

Fa dies que la veig passar; al fons de la pantalla apareix com un puntet en el fons. És fàcil de conèixer-la per la seva forma peculiar de caminar, arrossegant les seves cames al pas que va marcant amb unes crosses d’aquelles anomenades crosses angleses. De vegades, apareix dalt d’un d’aquells aparells  que en diuen scooters, aleshores sí que puc observar la seva cara, ja que la llibertat que li dona l’aparell de rodes li permet mirar-ho tot amb seguretat, cosa que no succeeix quan va amb crosses.

La dona sobrepassa els cinquanta anys, però amb la seva forma de vestir informal sempre em fa sentir dubtes. Tampoc m’ajuda gaire a posar-li edat el seu cabell molt curt, el qual porta en diferents tons: de vegades ros, d’altres vermell i últimament pèl-roig.

D’uns mesos cap aquí s’ha aprimat, cosa que la fa bellugar-se amb més seguretat. De vegades em pregunto quina mena de trastorn fa que una persona pugui caminar uns dies més lliure i un altre a batzegades, o per què hi ha molts de dies que la veig passar amb la scooter.

Com a observadora de les persones rumio molt i m’imagino un munt de coses d’aquesta dona que somriu quan es veu segura o que arruga el front davant de qualsevol petit entrebanc,  quan camina a peu dret deixant caure el pes del seu cos en unes crosses de color violeta.