AE. RETRATO DE UN PERSONAJE: ONA

AULA DE ESCRITURA DE GIRONA
PROFESOR: JOAQUIM NOGUERÓ

5- RETRATO DE UN PERSONAJE

ONA

Durant setmanes vas estar remugant, això ja és normal,  als adolescents el que se us dona millor és el art de la protesta i més quan es belluguen idees noves pel cap. Catorze anys ja i sempre rondines amb aquest desig inútil d’arribar als divuit. Si, ja se que t’ho he dit un mon de vegades però la gent grans tenim el vici de tornar-ho a repetir tot. Que no saps que la llibertat de fer allò que et passa pel nas va lligat a una emancipació econòmica? I tant que ho saps! Ets prou llesta per això i per més, però abans morir en l’intent que rendir-te i més, quan hi ha la més mínima possibilitat de sortir-te amb la teva.

Et vaig veure amb aquelles enormes arracades rodones, per fi les havies aconseguit malgrat la prohibició expressa del teu pare. Les ungles postisses d’un vermell radiant feien el joc d’una noia que semblava molt més gran.

--Ara si sembles una choni---et vaig dir

--Pero una choni feliz—va ser la teva resposta mostrant-me el teu somriure encisador. Perquè mira que arribes a ser guapa! Això si, jo com totes les iaies et veig molt més bonica sense maquillatge, sobre tot quan et passes de dosis de rímel, amb aquella ratlla en vertical que et puja gairebé fins al començament de les celles. I jo que mai vaig aprendre a maquillar-me! Goita tu que ho fas amb tanta gracia, i és que en aquestes coses del disseny personal en saps un mon.

La de dies que t’he vist davant del mòbil gravant posis al compàs d’aquella barreja de musica llatina de la que no soc capaç ni de recordar el nom. Gestos descarats i altres furtius amb un contingut de vegades sensual i que tu copiaves amb innocència sense saber-te avenir del perquè la teva mare no t’ho deixava penjar en Instagram.

--Es que os pensais que to lo malo me tiene que pasar a mi...—ens dius sempre que et volem donar algun consell d’aquells que tu vius com a una forma de coartar la teva llibertat. Perquè la forma de comunicar-te també a passat a ser el castellà de les chonis, però ho fas amb tanta desimboltura  que sembla que sempre hagis parlat així.

Sempre que escolto aquella frase de: quan tu vas jo ja torno... sento que és una cosa impossible d’aplicar a tu. Coneixes ben a fons els nostres punts febles i sempre tens una resposta per tot. La teva habilitat per respondre a qualsevol qüestió és immensa, és con si el meu cervell s’anés arrelentint  perquè abans d’acabar de pensar en el que tinc que respondre tu ja has dit la teva. Intel·ligent: molt. Brillant en el teu vocabulari el qual ja dominaves quasi a la perfecció abans de complir els dos anys. I ara en tens catorze així que les teves respostes venen disparades com a fletxes. Cony si és que saps dir amb refinament fins i tot les paraules més ordinàries. La de vegades que t’he tingut que dir verdulaire, quan se t’escapen com si res les frases més barroeres.

Quan abans de néixer, els teus pares vam decidir posar-te Ona per nom, no sabien el que els venia a sobre! Perquè d’aquella nena rosa, primeta, petita i ploramiques  ens queda ben poca cosa, el teu cos amb corbes (ja t’ho he dit moltes vegades: les dones de veritat tenen corbes com les guitarres...) et fan lluir, com a poques, tan uns pantalons curts esfilagarsats acompanyats d’un top que et deixa panxa i espatlles a l’aire, com el més bonic vestit de nit. I és que tens un encant innat nina. Amb els cabells rosos i els ulls d’un negre intens mostres la fusió de una gran quantitat de nacionalitats (és clar que sobresurt la de aquell avi llunya que va arribar de Cuba...).

Doncs com deia, que ja saps que quan em poso a parlar em perdo... Ona és el nom que més t’escau, sobre tot quan t’emprenyes i se’t veu enfurismada qual tempesta d’ultra mar. Malgrat que a mi m’agrada més la mar en calma, assossegada, tranquil·la...com aquelles nits que dormint juntes, explicant-nos les nostres coses i els nostres secrets.